El Moviment Democràtic de Dones de Catalunya – MDD
vam assisir a les II Jornades contra el tràfic de dones i de menors que es va
celebrar a Zamora, el passat 28 de novembre. L'assistència a les jornades va
comptar amb la presència d'una vintena de dones procedents de les diferents
agrupacions del MDM de tota la Península i Portugal.
Les jornades es van dividir en tres tallers:
-
Tràfic de dones a Portugal i Espanya -situació internacional
-
Constitució de la Red de Municipis lliures de tràfic de dones i menors per a la
prostitució-Delaració de Zamora
-
Prostitució i legislació
El primer taller va comptar amb la participació
d'Eloina Terrón de l'Asociación Mujer y Revolución de León; Sandra Benfica del
Movimento Democrático de Mulheres de Portugal i Inge Kleine de la Red de
Mujeres del PIE d'Alemanya.
Eloina va posar sobre la taula que la prostitució
no és l'ofici més antic del món, sinó l'explotació i la violència de gènere que
els homes exerceixen sobre les dones per tenir-les sotmeses i a la seva
disposició sexualment. D'aquí que l'educació en igualtat sigui tan important
per tal de no normalitzar aquesta violència estructural de la societat en què
vivim. No podem permetre que les noies creixin sabent que dintre de les seves
expectatives educatives pugui estar el d'aprendre a ser prostituta, que els
nois de la seva classe ja sàpiguen que quan tinguin diners podran comprar els
seus serveis exercint una superioritat dintre del menyspreu i la desigualtat.
Un altre punt important de la seva exposició va
ser el de desemmascarar el llenguatge, termes com clients, indústria del sexe,
etc., han de tenir el seu significat i la seva connotació real, hem de parlar
de prostituïdors, proxenetisme i d'empresaris que el que volen és endolçar i
normalitzar un llenguatge inofensiu per tal de legitimar les seves pràctiques.
Per la seva part, Sandra Benfica, va exposar que
la regularització de la prostitució no salvaguarda els drets de les dones
prostituïdes: la dignitat de les dones no es pot comprar ni vendre, la
prostitució no es pot prendre com una opció laboral. Sandra també va criticar
que els Estats que han regularitzat la prostitució són estats còmplices que
abanderen el proxenetisme, un fet inconcebible si entenem com a Estat aquell
que ha de garantir els drets dels seus i les seves ciutadans/es.
La intervenció d'Inge Kleine es va centrar en Alemanya
i la regularització de la prostitució, legalitzada en aquest país des de 2002.
Inge va posar de manifest la situació indigna i d'escalvatge que soporten les
dones que han de viure de la prostitució. Cartells a mode de menús de
restaurant on les dones són exposades a elecció del seu prostituïdor; dones que
per estar al carrer per exercir la prostitució han de treure un tíquet per
ocupació de la via pública; dones que paguen el lloguer de l'espai on han de
prostituir-se, que han de pagar el seu proxeneta, que estan amenaçades i
esclavitzades i que han de ser canviades en funció de la demanda, per tant
origen del tràfic de dones i menors. Les dones migrades que han de
prostituir-se, en cas de contraure
malalties no són ateses per l'estat sinó que són retornades als seus països per
a què siguin tractades, si aquests països disposen de medis, etc.
A l'acabar la primera part de les jornades, les
participants junt a l'equip de govern de l'Ajuntament de Zamora, ens vam
concentrar davant la Subdelegació del Govern per exigir la fi de la violència
masclista, així com per denunciar que la prostitució és la forma más brutal de
violència masclista. Es va llegir el manifest de Zamora, en què es constitueix
la Red de Municipios Libres de Tráfico de Mujeres y Menores con fines de
explotación sexual, on Zamora esdevé la primera ciutat en adherir-se a aquesta
Red.
A la jornada de la tarda, les ponències van córrer
a càrrec de l'Asociación de Mujeres Flora Tristán, Enrique Díez de l'Asociación
de Hombres Abolicionistas, Inge Kleine i Maria Alberto Branco del MDM de
Portugal.
Enrique Díez va aprofundir en les causes de la
prostitució, com són la feminització de la pobresa, la demanda, perquè sense demanda no hi ha oferta;
i en les conseqüències, com el tràfic de persones, que és el negoci més gran
junt al de les drogues. La seva exposició va continuar definint que les dones
prostituïdes no busquen sexe, busquen diners. La regularització de la
prostitució comporta que s'integra en l'economia de mercat i es crea
l'alternativa acceptable per a dones i menors i per a alguns homesl l'opció
neoliberal per als pobres, en definitiva un patriarcat consentit, de domini. La
professionalització de la prostitució comporta nois comprant noies per diners;
una FP de prostitució, com s'evaluarà, qui evaluarà les assignatures? Va
exposar també que la regularització comporta una legitimació de les relacions
patriarcals, relacions que són asimètriques entre homes i dones, on es genera una
desigualtat, un assetjament i un abús sexual. Va remarcar també que el
sotmetiment de les dones passa en situacions on les dones s'empoderen i els
homes no són capaços d'acceptar les relacions d'igualtat i respecte. Per tant
és important que l'educació es basi en la igualtat entre homes i dones,
d'imaginar-nos un món sense prostitució, de la mateixa manera que ens podem
imaginar un món sense esclaus o sense guerres.
Inge Kleine ens va mostrar més a fons i ens va
ensenyar més dades sobre l'exposició de les dones a la violència de la prostitució. Unes imatges
de pàgines web on les dones han de prostituir-se i introduir “elements
innovadors” com noies embarassades; dones que eren separades en plantes de
burdells per nacionalitats, etc., fets que demostren que la demanda de sexe fa
que hi hagi oferta. Va assenyalar també que a Holanda, per exemple, on la
prostitució és legal, ni l'afavoriment de normativa per a dones que vinguin
d'altres països aconsegueix cobrir aquesta demanda de sexe que fan dels estats autèntics
proxenetes, beneficiaris d'aquest negoci.
Per acabar, d'Olga Castrillo, de l'Asociación
Flora Tristán ens va repassar la normativa en quant a tràfic, fent referència a
l'Informe de 2014 del Parlament Europeu sobre explotació sexual i prostitució i
el seu impacte en la igualtat de gènere (2013/2103), la normativa espanyola en
quant a la descripció de tràfic, etc., que deixant en evidència que les pròpies
lleis amaguen o maquillen possibles delictes que beneficien directament el
proxenetisme i la tràfic de dones i menors.
Les jornades han exposat de manera clara que la
regulació de la prostitució ens afecta a totes i a tots; que sense demanda no
hi ha oferta, que la regulació enforteix i normalitza les situacions de
desigualtat entre homes i dones, i apuntala el sistema patriarcal de
sotmetiment de les dones, que si hi ha tracta de dones i menors és perquè
existeix la prostitució. Que les mesures contra el feminisme, contra les dones
i els seus drets, no és més que la por a les dones sense por.
Per tots aquests motius des del Moviment
Democràtic de Dones exigim que els municipis s'adhereixin a la Red de
Municipios contra el Tráfico de Mujeres y Menores y contra la Explotación
sexual.
Recull de notícies
