Avui dia 18 de març de 2016, el Moviment Democràtic de Dones junt amb la
Xarxa de Municipis Lliures de Tracta i les associacions abolicionistes
presents volem impulsar una campanya de recollida de signatures a la
ciutadania de Barcelona per a manifestar el nostre rebuig a la proposta de
l'Ajuntament de Barcelona, de regular la prostitució “voluntària”. Ens
oposem a la regularització d'aquesta pràctica, perquè entenem que és la
forma més brutal de submissió de les dones i legitimació de la violència
masclista.
Si Barcelona es vol beneficiar dels impostos recaptats de la mal anomenada
indústria del sexe, convertirà l'ajuntament en proxeneta i còmplice del tràfic
de dones per l'explotació sexual, ja que si no hi ha prostitució no hi ha
tracta i si no hi ha demanda no hi ha prostitució.
Les investigacions i estudis internacionals més importants, com el de Cho,
Dreher i Neumayer (2013), el de Jakobsson i Kotsadam (2013) o el ja
clàssic de Kelly i Bindel (2003), que el govern d'Escòcia va encarregar a la
Universitat de Londres, demostren clarament que regular la prostitució
com una professió incrementa el tràfic d'éssers humans, mentre
que, per contra, establir mesures per abolir la compra de sexe ho
redueix.
Les investigacions sobre els resultats dels països com Austràlia (Estat de
Victoria), Bèlgica, Alemanya, Nevada (EUA) i Holanda que han regulat la
prostitució com una professió més, han estat més descoratjadores fins i tot
que la penalització tradicional. Segons els estudis, la regulació de la
prostitució ha comportat un dràstic augment en totes les facetes de
la “indústria del sexe” multiplicant per quatre el tràfic de dones, i
ha servit per encobrir i marginalitzar encara més a la gran massa
oculta de dones traficades (només un 1,5% s'ha donat d'alta a Holanda i
un 0,01% a Alemanya), un marcat increment del crim organitzat entorn de
la prostitució, un dramàtic augment en la prostitució infantil, una explosió
en la quantitat de dones i nenes estrangeres traficades cap als països
reguladors, un efecte inhibidor de la persecució del tràfic, així com un
increment substancial en la violència contra les dones (Miró i Ardevol,
2006).
A Alemanya, l'Informe del Govern Federal sobre els efectes de la Llei per a
la Regularització de les condicions legals de les prostitutes, de 2007, mostra
que només el 1% de les prostitutes té un contracte laboral, que segueix
Per a més informació contactar amb: 629 13 98 72
sent pràcticament impossible abandonar la prostitució, i que han augmentat
els nivells de criminalitat que la circumden. Les dades són persistents: si el
tràfic havia anat descendint des dels 90 fins a l'any 2001, a partir de la
regulació de la prostitució com una professió en 2002, va tornar a pujar
exponencialment (De l'As, 2005; Jakobsson i Kotsadam, 2013). De fet, a
Alemanya, actualment només hi ha 44 prostitutes inscrites en el registre
social, de les 400.000 que s'estima que exerceixen al país (Sánchez, 2013),
sent la situació no gaire diferent a Holanda.
A Holanda la regulació també ha resultat un fracàs. Aquesta és la conclusió
publicada pel Centre d’Investigació i Documentació en el 2002 encarregat
de fer un balanç als dos anys de la regulació de la prostitució, doncs la
prostitució il·legal i el tràfic de dones i nenes s'han multiplicat per tres i les
esperades millores "laborals" de les prostitutes no es van materialitzar
(Valle, 2005). Fins i tot l'últim informe del Govern holandès sobre el tràfic
de persones i la violència sexual contra menors, de setembre de 2014, ha
alertat que la tracta va augmentar un 65% del 2009 al 2013.
A l'Estat de Victoria, a Austràlia, en el qual es va regular la prostitució en la
dècada de 1980, el tràfic de dones procedents de l'Est Asiàtic i dirigit al
mercat del sexe va en augment, els prostíbuls s'han triplicat i s'han
expandit, i la majoria d'ells no té llicència encara que s'anunciïn i operin
amb total impunitat (Sullivan and Jeffreys, 2001).
No hi ha, doncs, ni un sol estudi favorable de cap instància oficial
que indiqui que s'han obtingut resultats positius amb la regulació de
la prostitució.
No obstant això, en 17 anys, Suècia ha disminuït dràsticament les xifres de
la prostitució des que es van adoptar mesures abolicionistes en 1999. La
prostitució al carrer va quedar reduïda en un 70% en el primer any. Van
desaparèixer els cotxes de el “proxenetisme mòbil” de la capital, els
vehicles amb dones traficades transportades pels seus proxenetes a la cerca
de clients. En el 2003 l'estudi dut a terme pel Consell Nacional de Salut i
Benestar del govern va indicar que la prostitució al carrer havia desaparegut
en un 90%. En altres grans ciutats sueques, la prostitució als carrers,
bordells i “sales de massatge”, que van proliferar en les últimes tres
dècades del segle XX, gairebé han desaparegut. Addicionalment, és nul·la la
quantitat de dones estrangeres que ara estan sent traficades a Suècia per la
tracta i explotació sexual. El govern suec estima que en els últims anys
només entre 200 i 400 dones i nenes han estat traficades cada any cap a
aquest país, en comparació de les 15.000 a 17.000 dones traficades
anualment cap a la veïna Finlàndia. El mateix ha succeït a Noruega des que
es van adoptar mesures abolicionistes en 2009.
En definitiva, la majoria d'expertes i experts que han estudiat les
xifres reals d'aquest fenomen demostren taxativament que els
arguments a favor de regular la prostitució com una professió són
Per a més informació contactar amb: 629 13 98 72
molt difícils de sostenir amb evidència empírica a la mà. D'acord
amb les conclusions de les recerques, la regulació de la prostitució
promou el tràfic i la tracta de dones i menors amb finalitats
d'explotació sexual. És més subratllen el “efecte escala”: regular la
prostitució no només no aflora el mercat negre de la prostitució sinó
que ho expandeix, tant el legal, com el que està en els marges de la
legalitat i el que està molt més allà, com el sexe amb menors i
engreixa a les màfies que es nodreixen d'ell, que són les més
interessades que es reguli la prostitució com un ofici i financen
lobbies en aquest sentit.
Per això les organitzacions, institucions i càrrecs públics signants demanem
que la Ciutat de Barcelona no reguli la prostitució com un treball per a les
pobres i s'adhereixi a la lluita contra el tràfic de dones i menors. Contra
l'explotació sexual.
Els estudis íntegres poden llegir-se en
http://www.glasgow.gov.uk/CHttpHandler.ashx?id=8843&p=0;
http://eprints.lse.ac.uk/45198/1/Neumayer_Legalized_Prostitution_Increas
e_2012.pdf;
https://andreaskotsadam.files.wordpress.com/2010/06/trafficking.pdf http://www.bmfsfj.de/RedaktionBMFSFJ/Abteilung4/Pdf-Anlagen/berichtbureg-auswirkungenprostitutionsgesetz,property=pdf,bereich=,rwb=true.pdf
Subscriuen el Moviment Democràtic de Dones, la Xarxa de Ciutats
lliures de tracta i les/els càrrecs públics:
• Nuria Parlon. Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (PSC)
• Nuria Marín. Alcaldessa d’Hospitalet del Llobregat (PSC)
• Lluïsa Moret. Alcaldessa de Sant Boi del Llobregat (PSC)
• Marian Anguita Ferrer. Regidora a Blanes (ICV-EUiA)
• Montserrat Garrido i Romera. Alcaldessa de Sant Pol de Mar (CiU)
• Joan Gou Campamar 4rt Tinent d’alcalde a Lloret (CDC)
• Pilar Díaz Romero, Alcaldessa d'Esplugues i Presidenta de
l'Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació (PSC)
• Albert Miralles Güell, 4rt Tinent d’alcalde a Sils (ICV-EUiA)
• Josep Parada Rafael,Regidor a l'Ajuntament de Sant Pol de Mar
(Junts)
• Miquel Àngel Méndez Gil, Primer Tinent d'Alcalde de Premià de Mar.
(CiU)
• Núria Tió i Rotllan. Regidora d'Educació i Joventut de Salt (ERC-AM)
• Montserrat Candini i Puig. Alcaldessa de Calella (CiU)
• Mercè Conesa. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès y Presidenta de la Diputació de Barceona (CiU)
• Mercè Conesa. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès y Presidenta de la Diputació de Barceona (CiU)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada