El MDD REBUTJA LA POSICIÓ D’AMNISTIA INTERNACIONAL DE DESPENALITZAR LA PROSTITUCIÓ

Imagen: https://theartofdissent.com/

El Moviment Democràtic de Dones rebutja enèrgicament la decisió d’Amnistia Internacional de recolzar la despenalització de la prostitució.   Amnistia Internacional utilitza la demagògia més heteropatriarcal quan defensa que les “treballadores sexuals” tenen “dret a la sanitat”, “a la seguretat”, “a no ser víctimes del tràfic i l’explotació”.

Aquests tipus d’arguments i de llenguatge enganyosos colpegen amb brutalitat l’objectiu de les organitzacions feministes, com el MDD, de donar passos ferms per aconseguir l’abolició de la prostitució. Perquè quan parlem de prostitució, estem parlant de vulneració dels Drets Humans bàsics i la prostitució els viola tots: les persones prostituïdes tenen una menor esperança de vida; les dones prostituïdes no són lliures, moltes són dones pobres; les dones prostituïdes pateixen exclusió social i estigmatització… I això succeeix al marge del seu grau de regulació jurídica per part dels Estats, tal  i com l’experiència s’ha encarregat de demostrar dins del propi marc de la Unió Europea. En definitiva, per a què ningú amb dos dits de front, pugui defensar que la prostitució o mal anomenada “indústria del sexe” sigui una professió.

És molt sorprenent i contradictori que una organització que diu defensar els Drets Humans pretengui “legalitzar” l’esclavitud.

Els drets i dignitats de les dones només poden ser defensats des de la més contundent oposició a tot tipus de retallada de les llibertats de les dones. Per tot l’exposat, el Moviment Democràtic de Dones sempre ha enarborat la bandera de l’abolició de la prostitució per assolir l’objectiu irrenunciable i necessari de la completa igualtat entre homes i dones perquè la prostitució significa mercantilització del cos de la dona, cotització en la Seguretat Social i suma de riquesa d’un país en el seu PIB, tal i com preconitza el PP, la UE i altres organismes financers i polítics internacionals al servei del sistema capitalista, neoliberal, masclista i heteropatriarcal.  

El MDD veu símptomes totalment retrògrads i tranuitats en la iniciativa d’ Amnistia Internacional, tot i que aquest tipus de campanyes encaixen en la línia general d’escurçar els drets de les dones, que estem patint una onada d’atacs a través d’aquests tipus de campanyes (a cop d’ull embolicades en paper de cel·lofana “progressista”).

Necessitem unitat de les organitzacions socials, sindicals i polítiques per aconseguir la igualtat. Necessitem reivindicacions serioses que busquin la igualtat entre homes i dones. Necessitem tenir clara la idea de Drets Humans per aconseguir l’anhelada llibertat de dones i d’homes. No serveix l’equidistància entre prostituïdors i dones prostituïdes per a regularitzar aquesta esclavitud.

#NiUnaMenos

#MachismoMata

MDD participem a les Jornades Radical-ment Feministes

El MDD participem en les Jornades Radical-ment Feministes amb la taula-debat: CAP A L'ABOLICIÓ DE LA PROSTITUCIÓ. 

Jornades Radical-ment feministes, 3, 4 i 5 de juny, Barcelona.

Dia: 4 de Juny

Hora: 13.30h

Lloc: Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Edifici Roger de Llúria). Metro L4- Ciutadella i Vila Olimpica

Organitzadores:  Plataforma catalana pel dret a no ser prostituïdes, Dones del PSC i Moviment Democràtic de Dones

Amb aquesta taula-debat volem obrir un debat sobre què s'entén per llibertat sexual quan es parla de prostitució. Per a això, proposem mostrar un video de supervivent Sonia Sánchez. El seu discurs directe i clar ens permetrà entaular debat sobre què entenen els homes per sexe en anar de putes, que senten sexualment les dones prostituïdes, i com afecta això a les relacions sexuals de la societat en general.

Dones, lesbianes i trans, grups i col·lectius feministes, us convidem a participar en les jornades “Radical-ment feministes” que tindran lloc aBarcelona, els dies 3, 4 i 5 de juny de 2016. Una trobada gran, àmplia, oberta, divertida, creativa, flexible… on totes les formes de pensament, sentir, fer, tots els orígens, les identitats i les opcions vitals i sexuals hi estan convocades. Unes jornades per crear espais físics, mentals i simbòlics que ens facin viure, conèixer i sentir tota la riquesa que constitueixen els feminismes.

Més informació: Link Jornada

Un horitzó d’igualtat sense prostitució

A continuación reproducimos un artículo de nuestra compañera Cristina Simó, Vicepresidenta del Movimiento Democrático publicado en ara.cat.

Cristina Simó, Vicepresidenta del Movimiento Democrático de Mujere

No considerem que la prostitució sigui una feina perquè l’esclavitud no ho pot ser

Dia a dia, pas a pas, el debat abolicionista avança a marxes forçades, fins al punt que fa uns dies el Moviment Democràtic de Dones celebràvem l’adhesió de nous municipis a la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones, com Gavà, Sant Quirze del Vallès i Esplugues de Llobregat, a Catalunya; Aldaia, al País Valencià; i Olite i Allo, a Navarra. I també l’adhesió de dues grans diputacions, com les de Sevilla i Barcelona.

El 28 d’abril passat el ple de la Diputació de Barcelona, que aglutina els 311 municipis de la província de Barcelona, va aprovar la moció contra el tràfic de dones i menors per a l’explotació sexual, amb els vots a favor del PSC, CiU i el PP, mentre que hi votaven en contra Ciutadans, la CUP i Entesa.

És evident que si hi ha tràfic és perquè hi ha demanda i que si hi ha demanda hi ha prostitució. La prostitució és la base per al tràfic de dones, dones que no tenen altres mitjans d’ingressos que no siguin la mercantilització i la venda del seu propi cos. Dones que no intercanvien sexe, plaer o gaudi, sinó que intercanvien els seus cossos per diners.

Desviar el debat cap als drets de les suposadament voluntàries “treballadores del sexe” és silenciar la veu de la majoria de les dones que estan en la prostitució

Es fa incomprensible que algunes formacions polítiques no només hi votessin en contra, sinó que ens acusin d’insultar o calumniar el col·lectiu de Putes Indignades, a menys que per insult es prengui la nostra voluntat d’abolir la prostitució penalitzant el prostituïdor. Aquell que en els fòrums de prostitució no les tracta ni com a persones i, per tant, denigra tot el col·lectiu de dones, molt més ampli que el d’aquelles que exerceixen la prostitució suposadament de manera voluntària. Per què no comencem per ocupar-nos d’aquelles dones que estan sent víctimes de tràfic, que segons diversos estudis representen el 90% de les que exerceixen la prostitució? La llibertat individual no pot estar per sobre de la col·lectivitat i de la salvaguarda dels drets humans.

Desviar interessadament el debat cap als drets de les suposadament voluntàries “treballadores del sexe” és silenciar la veu de la majoria de les dones que estan en la prostitució, que són víctimes del tràfic, i invisibilitzar els horrors que pateixen. Els que ho fan poden tenir la millor voluntat, però objectivament estan servint els interessos de les màfies i els proxenetes.

Hem de remarcar que no hi ha dissociació entre prostitució i tràfic de dones: és per la prostitució que hi ha tràfic de dones. De la mateixa manera que si acabem amb la demanda reduiríem la prostitució. No considerem que la prostitució sigui una feina perquè l’esclavitud no ho pot ser, i perquè no hi ha venda de la força del treball, sinó una intromissió en els nostres cossos i un atemptat als drets humans, tal com diu l’ONU. No volem construir una societat on els nens puguin comprar el cos de les seves companyes de classe. No volem això per a les generacions futures. Volem construir una societat d’homes i dones que visquin amb igualtat i puguin gaudir d’una sexualitat lliure i igualitària. Volem acabar amb el model patriarcal.

Som optimistes perquè anem avançant. L’abolició és una lluita transversal, igual que ho ha estat l’abolició d’altres esclavituds al llarg de la història. És una qüestió de drets humans, i els arguments que s’han construït interessadament per perpetuar-la s’han d’anar desmuntant.

No pararem fins a aconseguir una legislació abolicionista com la de Suècia, o la de França, que ha lluitat dos anys per la legislació abolicionista

Durant aquests dies hem vist que representants de formacions que s’han declarat favorables a la regulació de la prostitució en alguns municipis s’hi han manifestat contraris, i han votat a favor d’adherir-se a la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic.

El mateix dia 28 d’abril, en el ple de la Diputació de Sevilla, totes les formacions (IU, PSOE, Participa Sevilla, Ciutadans i PP) van aprovar per unanimitat la seva adhesió a la Xarxa.

Amb la moció el debat es va estenent, i les mesures abolicionistes també. Al Moviment Democràtic de Dones no pararem fins a aconseguir una legislació abolicionista com la de Suècia, país destacat per les avançades polítiques en igualtat, o la de França, que després de dos anys lluitant per la legislació abolicionista finalment ho ha aconseguit. Som optimistes i veiem una legislació d’aquest tipus cada cop més a prop també a la nostra societat.

No volem ser el prostíbul d’Europa. No ens resignem a la desigualtat. Perquè mentre hi hagi un exèrcit de dones pobres per servir sexualment els homes dels països rics la igualtat no serà possible.

Dones precàries. Dones en lluita

Todos los días son ‪#‎1Mayo‬. 
Todos los días son ‪#‎8Marzo‬. 

Mujeres precarias. Mujeres en lucha

Este Primero de Mayo, el Movimiento Democrático de Mujeres (MDM) se unirá a las miles de manifestaciones que recorrerán el Estado Español para seguir reivindicando la necesidad de luchar por la igualdad de derechos de las mujeres y para luchar en contra de la precariedad que está instalada en nuestras vidas desde hace ya demasiadas décadas.

Si volvemos la vista atrás, allá por 1968 (cuando una ola de revoluciones sociales y feministas recorrían Europa),  las mujeres del MDM exigían el fin de la represión franquista, libertad y democracia; la derogación de la licencia marital; creación de guarderías y comedores para hacer compatible la maternidad y el trabajo; el fin de la discriminación salarial; el control sanitario de las gestantes, así como la elaboración de una nueva legislación laboral que terminase con la precariedad y discriminación de las mujeres; reclamaban mejoras en los salarios; denunciaban el abandono de los barrios, y la escasez de centros sanitarios, guarderías, escuelas o parques.

Volvemos al presente, transcurridos casi 50 años, y la realidad se antoja tozuda en tanto que, a pesar de los logros cosechados por las organizaciones feministas, políticas y sindicales, queda pendiente la incorporación y la participación plena de las mujeres en todos los ámbitos y centros de decisión, especialmente en el ámbito laboral.

La salvaje crisis-estafa, la cual parece que ha venido para instalarse definitivamente en nuestras vidas (ya que corresponde a una estrategia político-económica de privatización y reorganización de la producción), ha expulsado a miles de mujeres del mundo laboral y ha precarizado la vida de todas las jóvenes, migrantes, refugiadas, mujeres con diversidad funcional y de minorías étnicas,  etc.

El Movimiento Democrático de Mujeres tiene la firme convicción de que sólo a través de la movilización en las calles es posible la transformación social y política; a través de la lucha de las mujeres y de los hombres se podrá alcanzar la meta de una sociedad sin desigualdades económicas. Para ello, además, la igualdad real entre mujeres y hombres debe situarse en el centro del debate político, sindical y social. La brecha salarial, la corresponsabilidad en el trabajo de los cuidados y en el trabajo reproductivo, los salarios dignos, la igualdad de oportunidades, la esperanza en una sociedad con más justicia social, todas estas cuestiones requieren de un nuevo modelo político-cultural donde la vida de las mujeres esté garantizada, donde no nos maten por ser mujeres (son ya 30 las mujeres asesinadas este año).

Todas y cada una de las violencias machistas deben abordarse, tienen que ser tratadas políticamente y plasmarse en la aprobación de una ley que nosotras hemos denominado como LEY DE LA PAZ PARA LA MUJERES. Esta es una demanda que no puede esperar más, que no admite retrasos, si el  futuro gobierno no quiere convertirse en cómplice de  las violencias contra las mujeres.

Esta ley de “La Paz para las Mujeres” contempla una nueva legislación laboral, un reforzamiento de todos los Servicios Públicos; inversión en Educación, Sanidad y Servicios Sociales; derecho a un trabajo digno y a techo; y propone la abolición de la prostitución para que el sistema capitalista no pueda comercializar los cuerpos de las mujeres que, empobrecidas por la acción nociva del propio sistema, tengan que sufrir la prostitución.

No nos sirven los Pactos de Estados vacíos de contenido entre las fuerzas políticas que causan esas mismas violencias que afirman querer erradicar.

Este Primero de Mayo inundaremos las calles de dignidad feminista para reclamar un mundo sin precariedad, un mundo donde las mujeres y hombres podamos vivir un futuro sin violencias, sin desigualdad, con la vista puesta en una realidad donde no se aniquilen los recursos naturales, y el imperialismo y sus guerras se esfumen de nuestras sociedades.

La Revolución será feminista o no será