MANIFEST
El Moviment Democràtic de Dones junt amb la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta i les associacions abolicionistes presents volem impulsar una campanya de recollida de signatures a la ciutadania de Barcelona per a manifestar el nostre rebuig a la proposta de l'Ajuntament de Barcelona, de regular la prostitució “voluntària” i per promoure que Barcelona s'adhereixi a la Xarxa de Municipis Lliures de Tracat. Ens oposem a la regularització d'aquesta pràctica, perquè entenem que és la forma més brutal de submissió de les dones i legitimació de la violència masclista.
Si Barcelona es vol beneficiar dels impostos recaptats de la mal anomenada indústria del sexe, convertirà l'ajuntament en proxeneta i còmplice del tràfic de dones per l'explotació sexual, ja que si no hi ha prostitució no hi ha tracta i si no hi ha demanda no hi ha prostitució. Les investigacions i estudis internacionals més importants, com el de Cho, Dreher i Neumayer (2013), el de Jakobsson i Kotsadam (2013) o el ja clàssic de Kelly i Bindel (2003), que el govern d'Escòcia va encarregar a la Universitat de Londres, demostren clarament que regular la prostitució com una professió incrementa el tràfic d'éssers humans, mentre que, per contra, establir mesures per abolir la compra de sexe ho redueix.
Les investigacions sobre els resultats dels països com Austràlia (Estat de Victoria), Bèlgica, Alemanya, Nevada (EUA) i Holanda que han regulat la prostitució com una professió més, han estat més descoratjadores fins i tot que la penalització tradicional. Segons els estudis, la regulació de la prostitució ha comportat un dràstic augment en totes les facetes de la “indústria del sexe” multiplicant per quatre el tràfic de dones, i ha servit per encobrir i marginalitzar encara més a la gran massa oculta de dones traficades (només un 1,5% s'ha donat d'alta a Holanda i un 0,01% a Alemanya), un marcat increment del crim organitzat entorn de la prostitució, un dramàtic augment en la prostitució infantil, una explosió en la quantitat de dones i nenes estrangeres traficades cap als països reguladors, un efecte inhibidor de la persecució del tràfic, així com un increment substancial en la violència contra les dones (Miró i Ardevol, 2006).
A Alemanya, l'Informe del Govern Federal sobre els efectes de la Llei per a la Regularització de les condicions legals de les prostitutes, de 2007, mostra que només el 1% de les prostitutes té un contracte laboral, que segueix Per a més informació contactar amb: 629 13 98 72 sent pràcticament impossible abandonar la prostitució, i que han augmentat els nivells de criminalitat que la circumden. Les dades són persistents: si el tràfic havia anat descendint des dels 90 fins a l'any 2001, a partir de la regulació de la prostitució com una professió en 2002, va tornar a pujar exponencialment (De l'As, 2005; Jakobsson i Kotsadam, 2013). De fet, a Alemanya, actualment només hi ha 44 prostitutes inscrites en el registre social, de les 400.000 que s'estima que exerceixen al país (Sánchez, 2013), sent la situació no gaire diferent a Holanda.
A Holanda la regulació també ha resultat un fracàs. Aquesta és la conclusió publicada pel Centre d’Investigació i Documentació en el 2002 encarregat de fer un balanç als dos anys de la regulació de la prostitució, doncs la prostitució il·legal i el tràfic de dones i nenes s'han multiplicat per tres i les esperades millores "laborals" de les prostitutes no es van materialitzar (Valle, 2005). Fins i tot l'últim informe del Govern holandès sobre el tràfic de persones i la violència sexual contra menors, de setembre de 2014, ha alertat que la tracta va augmentar un 65% del 2009 al 2013.
A l'Estat de Victoria, a Austràlia, en el qual es va regular la prostitució en la dècada de 1980, el tràfic de dones procedents de l'Est Asiàtic i dirigit al mercat del sexe va en augment, els prostíbuls s'han triplicat i s'han expandit, i la majoria d'ells no té llicència encara que s'anunciïn i operin amb total impunitat (Sullivan and Jeffreys, 2001).
No hi ha, doncs, ni un sol estudi favorable de cap instància oficial que indiqui que s'han obtingut resultats positius amb la regulació de la prostitució.
No obstant això, en 17 anys, Suècia ha disminuït dràsticament les xifres de la prostitució des que es van adoptar mesures abolicionistes en 1999. La prostitució al carrer va quedar reduïda en un 70% en el primer any. Van desaparèixer els cotxes de el “proxenetisme mòbil” de la capital, els vehicles amb dones traficades transportades pels seus proxenetes a la cerca de clients. En el 2003 l'estudi dut a terme pel Consell Nacional de Salut i Benestar del govern va indicar que la prostitució al carrer havia desaparegut en un 90%. En altres grans ciutats sueques, la prostitució als carrers, bordells i “sales de massatge”, que van proliferar en les últimes tres dècades del segle XX, gairebé han desaparegut. Addicionalment, és nul·la la quantitat de dones estrangeres que ara estan sent traficades a Suècia per la tracta i explotació sexual. El govern suec estima que en els últims anys només entre 200 i 400 dones i nenes han estat traficades cada any cap a aquest país, en comparació de les 15.000 a 17.000 dones traficades anualment cap a la veïna Finlàndia. El mateix ha succeït a Noruega des que es van adoptar mesures abolicionistes en 2009.
En definitiva, la majoria d'expertes i experts que han estudiat les xifres reals d'aquest fenomen demostren taxativament que els arguments a favor de regular la prostitució com una professió són molt difícils de sostenir amb evidència empírica a la mà. D'acord amb les conclusions de les recerques, la regulació de la prostitució promou el tràfic i la tracta de dones i menors amb finalitats d'explotació sexual. És més subratllen el “efecte escala”: regular la prostitució no només no aflora el mercat negre de la prostitució sinó que ho expandeix, tant el legal, com el que està en els marges de la legalitat i el que està molt més allà, com el sexe amb menors i engreixa a les màfies que es nodreixen d'ell, que són les més interessades que es reguli la prostitució com un ofici i financen lobbies en aquest sentit.
Per això les organitzacions, institucions i càrrecs públics signants demanem que la Ciutat de Barcelona no reguli la prostitució com un treball per a les pobres i s'adhereixi a la lluita contra el tràfic de dones i menors. Per promoure que Barcelona s'adhereixi a la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta, pots enviar un correu amb les teves dades (nom i congnoms, munipici, partit i carrec) a: mddonescat@gmail.com o a través del següient formulari
Subscriuen el Moviment Democràtic de Dones, la Xarxa de Ciutats lliures de tracta i les/els càrrecs públics:
1. Nuria Parlon, Alcaldessa
de Santa Coloma de Gramenet (PSC)
2. Nuria Marín, Alcaldessa
de Sant Boi de Llobregat (PSC)
3. Lluïsa Moret, Alcaldessa
de L’Hospitalet de Llobregat (PSC)
4. Mercè Conesa, Alcaldessa
de Sant Cugat del Vallès i Presidenta de la Diputació de Barcelona (CIU)
5. Raquel Sánchez,
Alcaldessa de Gavà (PSC)
6. Pilar Díaz, Alcaldessa
de Esplugues de Llobregat i Presidenta de l’Observatori de les Dones als Mitjans
de Comunicació (PSC)
7. Montserrat Candini i
Puig, Alcadessa de Calella (CIU)
8. Eva Martínez, Alcaldessa
de Vallirana (PSC)
9. Montserrat Garrido i
Romera, Alcaldessa de Sant Pol de Mar (CIU)
10. Jesús Naharro, Alcalde
de Abrera (PSC)
11. Jose Ignacio Aparicio,
Alcalde de Cervelló (PSC)
12. Antonio Balmón, Alcalde
de Cornellà de Llobregat (PSC)
13. Eduard Rivas, Alcalde de
Esparraguerra (PSC)
14. Enric Llorca, Alcalde de
Sant Andreu de la Barca (PSC)
15. Antoni Poveda, Alcalde
de Sant Joan Despí (PSC)
16. Josep Perpinyà, Alcalde
de Sant Just Desvern (PSC)
17. Carles Ruiz, Alcalde de
Villadecans (PSC)
18. Marian Anguita, Regidora
de Blanes (ICV-EUiA)
19. Núria Tió i Rottlan, Regidora
d’Educació i Joventud de Salt (ERC-AM)
20. Francina Vila, Regidora
de Barcelona (Convergència)
21. Sònia Recasens, Regidora
de Barcelona (UDC)
22. Maite Fandos, Regidora
de Barcelona (Convergència)
23. Mercè Homs, Regidora de
Barcelona (Convergència)
24. Albert Miralles, Tinent
d’Alcalde i Regidor Via Pública, Governació i Participació Ciutadana
(ICV-EUiA)
25. Miquel Méndez, Primer
Tinent d’Alcalde de Premià de Mar (CIU)
26. Eduard Navarro, Regidor
de Sabadell (Unitat pel canvi)
27. Xavier Trias, Regidor de
Barcelona, (Convergència)
28. Joaquim Forn, Regidor de
Barcelona, (Convergència)
29. Jaume Ciurana, Regidor
de Barcelona, (Convergència)
30. Gerard Ardanuy, Regidor
de Barcelona, (Demòcrates)
31. Jordi Martínez, Regidor
de Barcelona, (Convergència)
32. Raimond Blasi, Regidor
de Barcelona, (Convergència)
33. Josep Parada, Regidor de
Sant Pol de Mar (Junts)
34. Alicia Romero, Diputada
Parlament Catalunya (PSC)
35. Ferran Pedret, Diputat
Parlament Catalunya (PSC)
36. Eva Maria Martinez,
Diputada Parlament Catalunya (PSC)
37. Assumpta Escarp,
Diputada Parlament Catalunya (PSC)
Els estudis íntegres poden llegir-se en
http://www.glasgow.gov.uk/CHttpHandler.ashx?id=8843&p=0; http://eprints.lse.ac.uk/45198/1/Neumayer_Legalized_Prostitution_Increas e_2012.pdf;
https://andreaskotsadam.files.wordpress.com/2010/06/trafficking.pdf http://www.bmfsfj.de/RedaktionBMFSFJ/Abteilung4/Pdf-Anlagen/berichtbureg-auswirkungenprostitutionsgesetz,property=pdf,bereich=,rwb=true.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada